Al nord de la costa egípcia es troba una gran illa denominada Creta. Els cretenses van iniciar la navegació marítima molt abans que els “pobles de la mar” devastaren Egipte en 1200. Els illencs van inventar una nau que dominà la mar fins el Renaixement : la galera. Un vaixell rígid , construït en forma d’arc, capaç d’afrontar les ones i mogut per rems. En aquella època era impossible pensar que es pogués anar contra el vent. La galera només utilitzava la vela quan bufava el vent a favor ; en la resta de casos , utilitzava la força física dels remers.
Els cretenses eren tan intel·ligents com nosaltres però per a pensar remuntar el vent , cal tenir una concepció de la “mecànica de les forces” – concepció que permet utilitzar una força contra si mateixa- que només s’assolira al Renaixement.
La galera és un excel·lent navili però no pot allunyar-se del litoral. No a causa de les tempestes , sinó perquè el nombre de remers – obligatòriament molt alt- i el seu desgast físic necessiten molta aigua. Per tant totes les nits cal portar el vaixell fins la costa perquè els remers puguen beure . Calen molts remers i és impossible transportar suficient aigua.
No hay comentarios:
Publicar un comentario