Datos personales

Mi foto
Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.

viernes, 17 de junio de 2011

A la recerca del nom adequat


 Vaig a contar-vos una anécdota curiosa referida a una coneguda marca d’automòbils.  En la qual el nom de Heinrich Fikentscher no passa desapercebut.. No era un enginyer , ni un pioner de lautomoció de principis del segle passat . Només és el nom d’un xiquet de 10 anys que estudiava llatí en els primers anys del segle XX. Però fou la seva inspiració la que donà nom a una de les marques més famoses a tot el món.. Tanmateix per a contar la història hem de retrocedir un poc més.
August Horch fundà la seva primera empresa de cotxes, Horch & Cie, a Colònia (Alemanya) en agost de 1899. En 1904 va atraure a la seva empresa la també germana Zwickau i la va convertir en una societat anònima. En 1909 Horsch va decidir abandonar la pròpia empresa per desavinences amb el socis.
Amb l’ajuda del seu amic Franz  Fikentscher, un respectat home de negocis, va establir una nova marca d’automòbils tan sols unes setmanes després. També la van batejar amb el nom de Horch . No obstant el nom ja estava registrat i subjecte a drets d’autor 
 En aquestes circumstàncies, la companyia, recentment fundada, havia de trobar un nom. Però com podrien dir-li a l’empresa?  Aquesta pregunta suscità una discussió infinita. Nombrosos noms possibles i impossibles varen ser suggerits. Els tres fills de Franz Fikentscher, tots en edat escolar, van aconseguir escoltar la discussió des de l’habitació del costat i proposaven les pròpies idees.
Va ser quan un d’ells, Heinrich,  va suggerir una solució simple al seriós problema per a gran sorpresa dels adults : “horchen” ( paraula alemanya que significa “escoltar” ) es tradueix en llatí com “audire”  - i la forma imperativa “horch!” (escolta com “AUDI”.) . No cal que us diga com acabà la història.      


1 comentario:

  1. Muy buena la anécdota. Aunque ya te la había oido de viva voz disfruto leyéndola en tu precioso valenciano. Ahora que he contactado con tu blog prometo seguirte regularmente.
    Antonio

    ResponderEliminar