El caràcter fortament innovador de la seva poesia, ambientada en el suggeridor paisatge del Lake District (la regió dels llacs), en el nord de Cumberland, radica en l'elecció dels protagonistes - personatges d'extracció humil - del tema, que és la vida quotidiana, i del llenguatge, senzill i immediat.
Wordsworth, Coleridge i Southey van ser coneguts com lakistes, per inspirar-se en el mateix paisatge dels llacs.
D'ell és aquest famós poema :
Esplendor damunt l’herba
Encara que els meus ulls
ja no puguen veure aquell pur flaix
ja no puguen veure aquell pur flaix
que m’enlluernava
Encara que ja res puga retornar l’hora
de l’esplendor damunt l’herba,
de la glòria en les flors,
no cal afligir-se.
Perquè la bellesa
sempre perdura en el record.
Poema que llegeix Dennie Loomis ( Natalie Wood), en la pel·lícula " Esplendor damunt l'herba" , abans d'ensorrar-se plorant. Preciosa pel·lícula d'amor juvenil, amb un trist i realista final. Tanmateix no és sols un film sobre l’amor perquè quan llegeix el poema se n’adonem que el que lamenten els personatges no és la pèrdua d’aquest sinó el de la seva joventut. Realment açò és el que emociona i dol en el film : la fugacitat del temps , el record d’uns instants que els enlluernaren per primera vegada a la vida amb el seu fulgor...però no cal afligir-se perquè la bellesa sempre perdura en el record.

No hay comentarios:
Publicar un comentario