Ara en el terme,
entre els camps de tarongers
se’n troben molts de caquis.
Abans també n’hi havia
Però creixien solitaris
A la vora dels camins
O en l’hort d’alguna casa.
Com el que s’enlairava
a la meva llar pairal.
Sota el caqui,
la meva tia a l’estiu,
-després de les dues hores-
amb un vestit roig de tirants,
cosia en cadira de boga.
Al seu costat, el meu avi,
Brussa negra de fil
I espardenyes de cànem,
Llegia de cap a peus el periòdic,
Assegut en un balancí de lona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario