Sempre associe l’arribada de l’estiu
a quan el vent – de llevant si us plau-
agafa de la mà les rames dels pins
i se les emporta plàcidament
amunt i avall.
També l’associe
a quan em trobava interna en un col·legi
en aquells junys remots.
Mentre dinàvem
les finestres deixaven entreveure
les rames dels arbres
que gronxava el vent
del jardí tancat
i em retornaven
al costat dels pins
de la font oberta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario