La meva terrassa és menuda
però hi caben dos butaquetes
de fusta, amb coixinets, això sí,
(no sols de Densia viu la dona)
per poder seure i conversar
amb bona companyia.
De matí veig la verdor dels camps,
a migdia no solc eixir,
ai! eix sol inclement.
Al capvespre contemple
el vol de les oronelles
i de nit, a partir d’avui,
com la lluna, pam a pam,
va minvant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario