Al principi els comptables que realitzaven les inscripcions utilitzaven tauletes d’argila i trossos de canya tallats en punta per a dibuixar en elles les coses i els éssers que volien representar. Els sumeris van adquirir després l’hàbit de tallar en bisell aquestos trossos de canya, avantpassats de les nostres plomes i estilogràfiques, i fer amb ells, sobre l’argila fresca, marques en forma de falques allargades que recorden la dels claus : d’ací la denominació d’escriptura “cuneïforme” , de “cuneus” clau en llatí.
Tanmateix hi ha quelcom més extraordinari encara : els signes que els escrivans imprimien en les tauletes d’argila tova que després deixaven assecar al sol o escalfaven al forn, designaven coses o éssers. Un progrés decisiu fou que els signes es referiren als sons de la llengua parlada.
En l’origen de l’escriptura vertadera es troba, doncs, aquesta notable invenció : el fonetisme . L’astúcia admirable dels sumeris, a l’igual que la dels antics egipcis, fou aconseguir organitzar-ho mitjançant un procediment tan simple com un joc de xiquets : el jeroglífic.. Uns i altres van tenir la idea de servir-se del pictograma per a designar no ja l’objecte que aquest representa de mode directe , sinó un altre objecte el nom del qual siga fonèticament veí d’aquest.
Els acadios, avantpassats semítics dels àrabs i els jueus, acabaren per dominar tota Mesopotàmia. Cap a l’any 2000 a.C. ja no es parlava en tota la regió només que l’acadio. L’escriptura cuneïforme arribà a ser aleshores una escriptura vertadera capaç no sols de transcriure la llengua acadia sinó també l’antiga llengua sumeria , convertida ara en llengua sagrada.
Des de l’any 1760 a.C. i arran la caiguda de l’imperi assiri, aquesta escriptura anava a convertir-se , en les regions del nord, en l’escriptura pròpia de l’imperi babilònic l’expansió del qual començava a produir-se en eix moment.
L’escriptura , l’humil naixement de la qual va estar lligat a simples necessitats comptables, passà a ser un procediment de fixació , en part, de la llengua parlada. Però l’escriptura va aparèixer, sobretot, com un nou mitjà de comunicació i fins i tot de pensament i expressió.
Entre les mil i una aplicacions notables que l’escriptura cuneïforme pogué rebre, podem esmentar la transcripció dels himnes religiosos, les fórmules endevinatòries i el que ja podríem denominar com literatura.
Els antics sumeris van escriure “L’epopeia de Gilgamés”, de la que s’han trobat molts fragments. Aquesta epopeia , que anuncia ja les grans llegendes de la mitologia grega, en particular les gestes d’Hèrcules, inclou una extraordinària evocació d’un gran diluvi.
A on he llegit alguna cosa sobre aquest tema?
No hay comentarios:
Publicar un comentario