El miraculós món del llenguatge

Una de les pel·lícules que més m'han impressionat i emocionat és "El miracle d'Anna Sullivan". La va dirigir en la dècada dels seixanta Arthur Penn i no ha perdut ni un gram de la seva força. En ella es conta la història de Hellen Keller: una xiqueta cega, sorda i muda que els seus pares consideraven com discapacitada psíquica profunda, fins que contractaren una institutriu perquè tingués cura d'ella.
Anna Sullivan, així es deia la professora, era una persona fora del corrent, amb una intel·ligència i voluntat extraordinàries, tant que va ensenyar la seva alumnaa pensar, llegir en Braille i escriure.

 El moment culminant del film reflecteix l'ocasió on, a través de les foscors de la vista i de la ment, la institutriu fa que relacione l'aigua que la mulla amb la paraula que li escriu a la mà.. El rostre de la xiqueta s'il·lumina amb la llum del goig de la comprensió.

Hellen Keller va ser escriptora i mai, mai, no va oblidar la professora que li va obrir la porta del llenguatge. 

"No sols la riquesa de pensament d'una persona, sinó també la seva complexitat de matisos sentimentals, depenen del lèxic que domine i dels seus recursos sintàctics. Pensem i sentim en la mesura que ens ho permet la nostra llengua".

Les frases anteriors són de Joan Fuster i jo n'estic completament d'acord.   I vull acabar amb una altra que d'alguna forma em pertany "En el principi era la paraula..." , el nom del seu autor també és Joan...evangelista, és clar.