Segons la mitologia clàssica hi havia una vegada un jove molt particular. Era tan ben plantat i tan bonic que en beure un dia d'un rierol i veure's reflectit en les aigües cristal·lines - aleshores encara no havia arribat la contaminació- es va enamorar d'ell mateix. Per a castigar aquesta estranya passió els déus el transformaren en un vegetal.
Al mateix lloc també habitava una nimfa que estava enamorada del jove sense cap esperança però. Els déus la puniren, no per aquest voler, sinó perquè era tan loquaç que no deixa parlar ningú - és adir patia el que avui anomenem logorrea-. El càstig va consistir en que l'únic que podria pronunciar serien les últimes síl·labes del seu interlocutor.
I així l'u, que no podia parlar, i l'altra, que no podia dir res sense que li parlaren van arribar a fer del diàleg un impossible.
I què ens ha arribat a nosaltres? ...el nom d'una flor : el narcís i d'un desordre psicològic : el narcisisme, i el d'un fenomen físic : l'eco.
Per a ser un llegat de faula no està gens malament, fins i tot podríem dir, canviant el substantiu per l'adjectiu, que Eco i Narcís ens han deixat un fabulós llegat.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario