Datos personales

Mi foto
Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.

martes, 22 de febrero de 2011

Vinyes verdes

Un dels més importants déus terrestres va ser per als antics grecs Dionís : era el déu del vi i la viticultura. Representava l'energia de la natura que feia madurar el fruit de les plantes. Era per tant una deïtat benèfica i se'l representava moltes vegades pel raïm..

El poble hebreu també coneixia el vi, al Gènesi el seu descobriment s'atribueix a Noè tot i que no explica com era el procés.

De totes formes i això és l'important , tots els pobles de la conca del Mediterrani l'elaboraven però eren els grecs els principals productors. Com de tantes coses de  la civilització hel·lènica la llatina va ser la seva hereva i aquesta el portà tant a la Gàl·lia com a Hispània.

La caiguda de l'Imperi Romà no va provocar la desaparició del vi, per al crisitianisme era fonamental : el vi era la sang de Crist en la missa i per tant als monestirs, a on hi havia una parcel·la reservada a la cultura escrita en les biblioteques, es reservava una parcel·la en els seus horts per a la plantació de vinyes.

Els bàrbars, procedents dels pobles del nord, arribaren a les terres meridionals i es van quedar però , això sí, es convertiren al cristianisme i a l'agricultura.

No hay comentarios:

Publicar un comentario