A mitjans del segle XVI, Itàlia, després d'il·luminar els segles foscos i enlluernar els presents i futurs, era una presa molt cobejada sobretot per dos monarques de lèpoca.
L'u, un imperialista de la Casa d'Habsburg, també coneguda com la d'Àustria, l'altre un nacionalista francés d'esperit renaixentista de la casa de Valois. Els seus noms Carles i Francesc, els qui malgrat les seves diferències tenien una cosa en comú : l'ambició.
A més de ser un botí molt apetitós, la península en forma de bota oferia un camp de batalla esplèndid : una planura imponent, la vall del Po. I allí, a Pavia precisament va tenir lloc la lluita decisiva que ha passat a la història amb el nom de l'antiga capital del regne llombard.
Les cròniques també relaten que l'exércit francés la va perdre fins tal punt que Frances I va caure presoner i va ser conduït a Espanya on desembarcà al port de València.
Abans de recobrar la llibertat escrivia a la seva mare, Anna de Bretanya : "Tot s'ha perdut menys l'honor i la vida".
A la meva família hem decidit, en sessió plenària i per unanimitat, adoptar-la com a lema , això sí, amb una variant no molt gran però significativa i pertinent : "Tot s'ha perdut menys l'humor i la vida.".
No és tan lapidària com l'altra tanmateix és més racional i higiènica.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario