Conta Gregorio Marañon en les seves Memòries que la primera vegada que va parlar amb Charles de Gaulle, el general venia d'un dinar al Palau del Pardo. El doctor Marañón li preguntà quina impressió li havia causat el cap d'estat espanyol d'aleshores , Francisco Franco. Aclariment que faig en consideració als qui no van viure sota la dictadura o no se'n recorden dels anys foscos.
A l'interrogant del metge i escriptor, De Gaulle, circumspecte i lacònic, va respondre : "El salmó, ececel·lent".
És un exemple de les possibilitats del llenguatge : emetre una opinió sense pronunciar-la. Hi ha molts lingüistes que han dedicat la seva vida investigadora al tema sota l'epígraf "Dir i no dir".
I com ens trobem en dies de Champions, per la meva part considere la jugada no mestra sinó genial : allunyar el perill i fer un gol al mateix temps...sense tocar baló.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario