Datos personales

Mi foto
Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.

viernes, 11 de noviembre de 2016

ESCRIVIM LA LLEGENDA

  Els poetes clàssics celebraren el cant del cigne dient que era el més melodiós i malenconiós que es poguera imaginar. També s'ha dit que, abans de morir, el cigne cantava meravellosament, per aquesta raó, a una última obra d'un artista se la denomina el "cant del cigne".
 Ha estat inútil que des de la més clàssica antiguitat s'haja negat que el cingne cantara i així s'ha demostrat , tanmateix les belles llegendes són persistents i el cant del cigne se segueix utilitzant como una frase que indica l'última i bella obra d'un poeta o un músic i fins i tot d'un pintor.
 Rameau, músic francés del segle XVIII, després d'escoltar un cantant mediocre pronuncià una frase lapidària : "Els cignes canten abans de morir; hi ha gent que seria millor que morira abans de cantar".
                            Resultat d'imatges de cigne

No hay comentarios:

Publicar un comentario