ENTRE DUES ÈPOQUES

 

  Theophrastus Phillippus Aureolus Bombastus von Hohenheim,conegut com Paracels o Teofrast Paracels (n. A Zuric, a la Teufelsbrücke, Einsiedeln, 10 novembre 1493 - Salzburg, 24 setembre 1541), va ser un alquimista, metge i astròleg suís. Va ser conegut perquè es creia que havia aconseguit la transmutació del plom en or mitjançant procediments alquímics i per haver-li donat al zinc seu nom, anomenant-lo zincum.
El nom Paracels (Paracelsus, en llatí), que va escollir per a si mateix i pel qual és generalment conegut, significa «igual o millor que Celso», un metge romà del segle I.

Es tracta d'una de les figures més contradictòries i interessants de la història de la medicina. La seva incessant recerca de la novetat i la seva oposició a la tradició i els remeis heretats de temps antics el postulen com un metge modern, avançat als seus contemporanis. En canvi, en la seva concepció del misticisme i l'astrologia es podria dir que va mantenir una postura immobilista sobre els conceptes més arcaics.

  En la seva joventut va treballar en les mines com a analista. Va començar els seus estudis als 16 anys a la Universitat de Basilea, i més tard a Viena. Es va doctorar a la Universitat de Ferrara.

 Va treballar com a cirurgià militar al servei de Venècia en 1522, per la qual cosa és probable que ell estigués implicat en moltes guerres entre 1517 i 1524 a Holanda, Escandinàvia, Prússia, Tartaria i, possiblement, el proper Orient.

 Discrepava amb la idea que llavors tenien els metges que la cirurgia era una activitat marginal relegada als barbers.

Les seues investigacions es van bolcar sobretot en el camp de la mineralogia. Va viatjar bastant, a la recerca del coneixement de l'alquímia. Va produir remeis o medicaments amb l'ajuda dels minerals per destinar-los a la lluita del cos contra la malaltia. Una altra aportació a la medicina moderna va ser la introducció del terme sinovial; d'allí el líquid sinovial, que lubrica les articulacions. A més va estudiar i va descobrir les característiques de moltes malalties (sífilis i goll (bocio en castellà) entre altres), i per combatre-es va servir del sofre i el mercuri. Va ser a més el primer a identificar una malaltia produïda pel treball.

Va morir a l'edat de 47 anys a Salzburg i les seues restes van ser enterrats segons els seus desitjos al cementiri a l'església de Sant Sebastià d'aquesta ciutat.

  Ens va deixar moltes frases cèlebres, una de les més conegudes és, sen dubtes  "El verí està en la dosi".