En la pel·lícula de 1951, dirigida per Alberto Lattuada, la jove novícia sor Anna veia arribar a l'hospital milanès on ella treballava al seu antic nuvi --Vittorio Gassmann--, malferit en un accident de circulació. Llavors rememorava la seva anterior vida dissipada i donava entrada a l'escena del baião ballat a la pista d'una sala de festes quan era cabaretera. La "moralitat" de l'argument va ajudar al fet que la pel·lícula fos autoritzada també a Espanya, on la sensualitat de Silvana Mangano va marcar època en l'imaginari eròtic igual que a tot arreu.
El baião era un ritme de moda al Brasil. En aquesta ocasió, "El negre burleta" seria el baião que es convertiria en més famós a escala mundial. Va ser escrit pel compositor italià de bandes sonores Armando Trovaioli i la veu de la Mangano doblada per la cantant italiana Flo Sandon s. A continuació coneixeria incomptables versions discogràfiques a càrrec d'Amalia Rodrigues, Caterina Valente, Abbe Lane amb l'orquestra de Tito Puente, la versió instrumental de l'orquestra de Pérez Prado i, més modernament, de l'orquestra nord-americana Pink Martini i el seu cantant Xina Forbes.
La seqüència del baião d'Anna també va ser objecte quaranta anys més tard d'un entranyable homenatge cinematogràfic de Nani Moretti a Caro diario (1993).
No hay comentarios:
Publicar un comentario