VERD I BLAU O BLAU I VERD (TANT SE VAL)

                              

Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar. 

Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs

Vinyes verdes, soledat
del verd en l'hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu

que ara neix i que ara fina...

Vinyes verdes del meu cor...
dins del cep s'adorm la tarda
raïm negre pàmpol d'or,
aigua, penyal i basarda. 


Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau cap al tard...
Feu-nos sempre companyia,

vinyes verdes vora el mar!

  Aquest poema el va escriure Josep Maria de Sagarra a principis del segle passat. A les darreries dels 70 Lluís Llach el va musicar assolint, al meu parer, una òptima sincronia entre les paraules i el acords.
  Sagarra s'inspirà en les vinyes de la Costa Brava, per a mi els ceps, el raïm i el pàmpol d'or sempre han sigut de la Marina quan aquesta oferia a la vista el plaer de contemplar les seues vinyes vora el mar. 

    Des de fa uns quant anys l'únic que observem és ciment.