CET AMOUR DE JACQUES PRÉVERT

Aquest amor
tan violent
tan fràgil
tan tendre
tan desesperat
Aquest amor
bonic com el dia 
I dolent com el temps
quan el temps és dolent
Aquest amor tan real
Aquest amor tan bell
tan feliç
tan joiós 
I tan còmic
Tremolant de por com un nen en la foscor
i tan segur d'ell mateix
com un home tranquil al bell mig de la nit 
Aquest amor que feia por als altres
que els feia parlar
que els feia empal·lidir  
Aquest amor malcriat 
perquè nosaltres l'hem malcriat
Caçat ferit trepitjat acabat negat oblidat
perquè nosaltres l'hem caçat ferit trepitjat acabat negat oblidat
Aquest amor tot sencer
tan viu encara
i ple de sol 
És el teu
És el meu
el que ha estat
Aquesta cosa sempre nova
i que no ha canviat

També real com una planta
També tremolós com un ocell
També càlid també viu com l'estiu 
Nosaltres podem, tots dos,
Anar i tornar
Nosaltres podem oblidar
I després tornar a dormir
Despertar-nos patir envellir
Adormir-nos encara
El somni de la mort
Despertar-nos somrient i rient
I rejovenir
El nostre amor segueix ací
Tossut com un ruc

Viu com el desig
Cruel com la memòria 
Bèstia com els retrets
Tendre com el record
Fred com el marbre
Bonic com el dia 
Fràgil com un nen
Ell ens mira somrient
i ens parla sense dir res 

i jo l'escolte tremolant
I jo cride 
Jo cride per tu
Jo cride per mi 
Jo t'implore
per tu per mi i per tots aquells que volen
I que són volguts
Sí jo el cride

Per tu per mi i per tots els altres
Que jo no conec
Queda't ací
Ací on tu hi ets
Ací on tu eres abans
Queda't ací
No et mogues
No te'n vages
Nosaltres els que som volguts
Nosaltres que t'havíem oblidat
Tu que no ens has oblidat
Nosaltres que només et tenim a tu en el món
No ens deixes esdevenir freds
Molt més encara
I no importa a on
Dóna'ns senyal de vida
En el bosc de la memòria
Sorgeix de sobte
Estén la mà

I salva'ns.