Datos personales

Mi foto
Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.

martes, 17 de mayo de 2016

NOMÉS ELS ULLS


                                                                                                            

Hi ha autors 
d'una única  obra bé perquè només hagen escrit aquesta o perquè de la seua producció haja arribat al coneixement públic una sola.
 Podríem citar el casos de  Joanot Martorell (Tirant lo Blanc) Giuseppe di Lampedusa (Il Gattopardo) , Leopoldo Alas (La Regenta) , Harper Lee (Matar un rossinyol). També passa el mateix amb els poetes (qui no coneix la Canción del pirata d'Espronceda?).
  El cas més palmari del que anàvem dient és el de Gutierre de Cetina de qui sols coneguem un poema i perquè el fan servir com exemple d'una combinació mètrica de caràcter amorós  : el madrigal.

A unos ojos

"Ojos claros, serenos,
Si de un dulce mirar sois alabados,
¿Por qué, si me miráis, miráis airados?
Si cuando más piadosos 
Más bellos parecéis a aquel que os mira,
No me miréis con ira.
Porque no me parezcáis menos hermosos.
¡Ay tormentos rabiosos!
Ojos claros serenos.
Ya que así me miráis, miradme al menos."  

                   







No hay comentarios:

Publicar un comentario