Una cançó popular mallorquina diu així :
"La vostra cara llambreja
i jo no sé què us hi posau
feis estar en pecat mortal
el fadrí que vos festeja".
De totes formes on més s'utilitza aquest verb i el seu substantiu és en poesia , com en aquest fragment de Maria Antònia Salvà :
"És flor de bellesa, essència d'harmonia
és el llambreig puríssim del mar, del cel, del dia
blavor de les rondalles
i ritme de cançons."
També l'escriptor castellonenc Josep Porcar va titular una obra poètica seua com Llambreig.
En castellà aquest verb és rielar. Molts recordareu el pirata veient Europa a un costat i Àsia a l'altre mentre
"la luna en el mar riela
en la lona gime el viento
y alza en blando movimiento
olas de plata y azul..."
La platja buida
la lluna plena
l'ona blava
la lluna blanca
he vist el llambreig
en una nit de maig.
No hay comentarios:
Publicar un comentario