De color terrós el mascle
dors, ales i cua jaspiats
foscos el bec i el ventre
la galta emblanquinada
a la gola un pitet negre.
Tota terrosa i grisenca
és, en canvi, la femella,
pit i ventre més clars
però van anant igual
fent saltets a terra
de forma molt peculiar.
Quan al niu,mal acabat,
hi són els pollets amb fam
l'alimenten entre els dos
fins que mamprenen el vol
als quinze dies passats.
Per tres voltes a la plaça
el poeta els deia adéu
perquè marxava i no sabia
quan podria tornar a l'illa.
Els haurem d'acomiadar
són ells els que se'n van.
Si les teulades es fonen
només ens resta el mot
per poder-los evocar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario