Piave i Verdi volien donar-li a l'òpera una ambientació contemporània, però les autoritats de la Fenice varen insistir que s'ambientara en el passat, al voltant del segle XVIII. No va ser fins a la dècada de 1880 que es van respectar els desitjos originals del compositor i del llibretista i es van representar produccions "realistes".
Amb La traviata, Verdi va assolir un estil madur, amb més profunditat en la descripció dels personatges, major solidesa en les construccions dramàtiques, i una orquestra més important i rica.
És una obra atípica dins de la producció de Verdi pel seu caràcter realista. No es refereix a grans fets històrics, com Nabucco, ni està basada en tragèdies com Macbeth, sinó que és un drama psicològic de caràcter intimista. Va ser la primera òpera en la qual els actors van usar vestits contemporanis de l'època (smoking i vestits llargs de dama a la manera francesa o anglesa), ja que fins a aquest moment, les òperes sempre usaven vestits històrics, corresponent a segles passats o altres civilitzacions (tal com va passar a Aïda on usaven robes de l'antic Egipte, Nabucco l'antic Israel o Rigoletto que evocava el segle XVI del nord d'Itàlia.
Hi ha una anècdota molt graciosa sobre unes monges d'un col·legi barceloní. Aquestes volien portar les alumnes (totes de famílies benestants) a una representació operística al Liceu però en assabentar-se que La Traviata tractava d'una dona de vida alegre decidiren que era més addient portar-les al teatre. Van anar a veure La Dama de les Camèlies que com és ben sabut és l'obra en què s'inspira l'òpera verdiana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario