QUÈ FAIG ?

 Es coneix com Doble Vincle o Doble Constrenyiment a la situació comunicativa en què una persona rep missatges diferents o contradictoris. El terme, encunyat per l'antropòleg Gregory Bateson
està basat en la paradoxa feta contradicció.
  Aleshores l'essència d'un doble constrenyiment és el fet que hi ha dos imperatius en conflicte, cap dels quals pot ser ignorat, la qual cosa deixa a la víctima davant d'una disjuntiva insoluble, doncs qualsevol de les dues demandes que vulga complir anul·la la possibilitat de complir amb l'altra. "Jo he de fer-ho, però no puc" és una descripció crítica d'una experiència de doble vincle: s'exigeix que es resolga el que és un problema inevitablement insoluble.  
  Per exemple: quan ens ordenem a nosaltres mateixos que ens oblidem d'una situació o d'una persona, caiem en una situació paradoxal o absurda, ja que perquè puguem complir amb el mandat d'oblidar indispensablement hem de recordar. És evident que si el que pretenem és deixar de voler, primer hem de ser conscients que volem. 'No es deixa d'estimar algú que ja no es vol, no s'oblida a qui no es té present !!!. I si volem imposar-nos no pensar en alguna cosa o en algú, la sola imposició porta implícit l'acte de pensar en això mateix que volem descartar.

   Ara un acudit : una mare jueva (però també podria ser irlandesa, italiana, espanyola etc etc) li regala al fill dues camises independentment de quina es pose la progenitora diu : Què l'altra no t'agrada?.

 I per acabar un avís a la carretera on es llegeix :"No faça cas d'aquest senyal". 

 Malgrat tot ens arribem a entendre.