Pierre de Ronsard (Castell de la Possonière, Couture-sur-Loir, 11 setembre 1524 - Sant-Cosme-en-l'Isle, prop de Tours, 27 desembre 1585) va ser un escriptor i poeta francès del segle XVI . Se li va conèixer com «el príncep dels poetes i poeta dels prínceps» de França i va liderar, al costat del també poeta Joachim du Bellay, el grup poètic del Renaixement francès conegut com La Pléyade .
Entre els poemes més coneguts de Ronsard es troba el Sonet per a Helena :
Quan sigues molt vella, a la nit amb espelmes
asseguda a la vora del foc debanant i filant
Cantant els meus versos diràs, meravellada,
"Ronsard em celebrava quan jo era bella.
Ja no hi haurà qui reculla de la teua veu la tristesa
ni esclava somnolenta que en percebre el tou
remor amb què m'anomenes, joiosa despertant
amb fèrvida lloança beneïsca la teua reialesa.
Jo seré sota terra, fantasma sense ossos
entre les ombrívoles murtes hauré trobat repòs
i tu seràs junt a la llar una vella arraulida.
Lamentant el meu amor i el teu orgullós desdeny
Viu !, escolta'm no esperés l'endemà,
cull des d'avui les roses de la vida.
Un poeta espanyol en el seu RETRATO es declara deudor del poeta francés :
Adoro la hermosura, y en la moderna estética
corté la viejas rosas del huerto de Ronsard;
mas no amo los afeites de la actual cosmética
ni soy un ave de esas del nuevo gay-trinar.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario