Datos personales

Mi foto
Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.

miércoles, 30 de septiembre de 2015

ROIG, BLANC I VERD

La pizza és un plat típic de la cuina casolana napolitana. Té marca patentada denominada Specialità Tradizionale Garantita.  

Els pans rodons són una tradició de tot el Mediterrani. Potser d'antic origen persa, aquest pa va ser introduït a la Magna Grècia (Itàlia Meridional) pels primers colons grecs. Al segle III aC, la primera història de Roma, escrita per Cató el Vell, menciona una massa rodona pastada amb oli d'oliva, herbes i mel, fornejada sobre pedres. 
 S'han trobat posteriors evidències que daten del 79 dC a les restes de Pompeia. Les excavacions arqueològiques han tret a la llum establiments de gran similitud amb una pizzeria moderna.

La pizza tal com la coneixem avui en dia, va sorgir a Nàpols al segle XVIII, poc després que els catalans la perderen.

La tradició explica que al juny de 1889, per honrar la reina d'Itàlia, 
la dona del rei Humberto I, el cuiner Raffaele Esposito de la pizzeria Brandi va crear una pizza on  representava en  els seus condiments (tomaca , mozzarella  i alfàbega ) els colors de la bandera italiana . I la va batejar amb el nom de la reina : Margherita. 

 Com dirien els italians : "Se non è vero è ben trovato"


No hay comentarios:

Publicar un comentario