Datos personales

Mi foto
Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.

viernes, 23 de octubre de 2015

DE CINE

Començà passejant per la Vall de l'arc de Sant Martí, posà en unes imatges inoblidables la dita "qui té padrí el bategen", va narrar la història d'un paranoic tafaner telefònic, ens va fer viatjar pel cor de les tenebres, amb el brat pack ens va assabentar de la llei del carrer, i també de la llei seca quan ens féu visitar un club on tocaven els millors músics de color però que rebutjava l'entrada als negres...I last but not least també anàrem a Transilvània...

 Aquest cineasta que enguany ha rebut el Premi a les Arts Infanta d'Astúries és un clar exponent dels directors que en la dècada dels 70 del segle passat marcaren el nou inici d'una nova era de Hollywood.
  Si voleu saber més sobre ells i sobre els actors que interpretaren les seus obres us recomane el llibre Moteros tranquilos, toros salvajes de Peter Biskind, amb paraules de Carlos Boyero "morbós, dur, documentat i imprescindible".  






No hay comentarios:

Publicar un comentario