Datos personales

Mi foto
Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.

jueves, 21 de mayo de 2015

TALENT INESGOTABLE

 Procedent d'una família pobra del sud de Londres, el petit Maurice Micklewhite es va apassionar molt aviat pel teatre. Als 18 anys, entra a l'exèrcit i és enviat a Corea. A la tornada, fa alguns xicotets papers i actua als teatres regionals. Participa igualment a moltes obres de televisió. 
El 1956 comença al cinema, a Comando Corea de Julian Amyes. Després d'una quinzena d'aparicions, és a dalt del cartell amb Zulú (1964) de Cy Endfield. Però és l'any següent quan es consagra amb L'expedient Ipcress (1965), pel·lícula d'espionatge on hi interpreta Harry Palmer, un agent secret que és tot el contrari de James Bond. Torna a fer el mateix paper a Funeral a Berlín i Un cervell de mil milions de dòlars . A la mateixa època, fixa definitivament la seva fama amb Alfie, un paper de seductor pel qual rep un nomenament a l'Oscar.
A partir dels anys 1970, treballa més als Estats Units sense esdevenir però cap gran estrella de Hollywood. Soldat anglès combatent a les Noves Hebrides durant la Segona Guerra mundial, un gàngster reclamant venjança, un perruquer enxampat pel marit de la seva amant i un caçador de tresors a L'home que volia ser rei (1975). Durant el decenni següent continua rodant a un ritme desenfrenat. Entre les seves interpretacions notables: les d'un psiquiatre a Vestida per matar (1980) o d'un entrenador de futbol d'un camp de presoners alemany a Evasió o victòria (1981) de John Huston.

A punt de guanyar l'Oscar per a L'educació de Rita el 1984, s'emporta la famosa figureta el 1987 donant la rèplica a Mia Farrow a Hannah i les seues germanes de Woody Allen. Capaç d'autoescarni, es mostra igualment còmode a la comèdia, fent Blame It on Rio (1984), i Un parell de seductors (1988). El 1995 torna a fer de Harry Palmer a: L'exprés de Pequín de Georges Mihalka i Mitjanit a Sant Petersburg de Douglas Jackson.
  El 2000, guanya el segon Oscar, sempre per a un segon paper, gràcies a Les normes de la casa de la sidrade Lasse Hallström. Actor veterà, la jove generació el reclama com a company com Brendan Fraser per a L'americà impassible (2003). Norman Jewison el dirigeix i fa d'antic botxí nazi al thriller The Statement el 2003.  Rodà El cavaller fosc el 2008 fent el paper d'Alfred.

 En començar a treballar com a actor va adoptar el nom artístic de Michael Scott, ja que el seu li va semblar inadequat. En una ocasió va estar parlant per telèfon amb el seu agent des d'una cabina. Havia de començar en breu una nova obra i el seu agent li va dir que havia de canviar immediatament el seu nom artístic a causa de que un altre actor ja estava usant el mateix nom. Davant les presses, va mirar al seu voltant i va veure en un cinema els grans cartells que anunciaven la pel·lícula que s'estava projectant i que era El motí del Caine . Li va agradar el nom i es va quedar amb ell.

L'actor britànic protagonitza junt Harvey Keitel l'últim film de l'italià Paolo Sorrentino Youth. L'acaben de presentar el Festival  
de Cannes.

 Sóc capaç d'anar a veure una pel·lícula només perquè Michael Caine hi és.

No hay comentarios:

Publicar un comentario