PINTAR LA MALALTIA

 En un període no ben definit entre 1465 i 1474 Andrea Mantegna va pintar "La Camera degli Sposi" del palau ducal de Màntua. És un fresc complex, amb vint caràcters i un fons prou detallat. Els antropòlegs de la Universitat de Torí han notat una particularitat interessant: el gran pintor de Pàdua havia representat una malaltia que va ser descoberta en 1592, és a dir, més de 80 anys després.  Aquesta és la malaltia de von Recklinghausen i es veu afectada una dona que pateix de nanisme que apareix a la segona fila, al centre de la imatge.
 El descobriment ha estat realitzat per Raffaella Bianucci, antropòlega i paleopatòloga de la Universitat de Torí. La investigadora acaba de publicar els resultats del seu treball a la revista britànica "The Lancet Neurology". La malaltia en qüestió, també coneguda com la neurofibromatosis tipus 1 (NF1) és una malaltia hereditària neurocutània multisistèmica. Va ser el metge bolonyés Ulisse Aldrovandi qui la va descriure per primera vegada en 1592. Ara, gràcies a la intuïció de la investigadora sabem que la malaltia existia gairebé un segle abans.
  La figura femenina afectada per nanisme representada en el centre de "la cambra nupcial" per Mantegna ens ha permès fer un pas endavant en la història de la medicina.  Els detalls fets pel pinzell del gran artista de Pàdua revelen tots els símptomes. 
 Així  dues disciplines aparentment a anys llum de distància l'una de l'altra són capaces de donar lloc a nous descobriments, com diu la investigadora Bianucci : "L'art juga un paper important en la ciència mèdica. Les representacions artístiques permeten els estudiants de medicina que desenvolupen la seua capacitat d'observació, descripció i interpretació que serà necessària en l'exercici de la seua professió ".