L'expressió discussió bizantina significa una discussió fútil, en la que cada part mai no pot arribar a provar les seves asseveracions a la part contrària. Es refereix a certa classe de debats, considerats com una pràctica tan inútil com irresponsable o desconnectada de la realitat.
Segons la llegenda, el "sexe dels àngels" era el tema que un grapat de teòlegs bizantins debatien quan els otomans assetjaven Constantinoble el 1453. Aquesta qüestió teològica, amb altres d'irrellevància comparable va sorgir des del segle IV a les Esglésies d'Egipte, Síria i Àsia Menor, que en els segles següents es van dirimir en diferents concilis, cismes, persecucions i excomunions recíproques entre adeptes de l'unitarisme, arrianisme o altres escoles.
Així, després del Concili de Nicea, el bisbe Gregori de Nissa va ser greument desassosegat per qüestions com: «És el Fill de la mateixa substància que el Pare, o es tracta d'una substància similar? Té Jesús una o dues naturaleses? És el Fill co-etern amb Déu o no? Quina és la relació de Crist amb Déu pare? En quin sentit pot ser Déu el Pare, el Fill i l'Esperit Sant, i tot i així ser un? Com pot haver un Déu amb veritable unitat combinada amb la veritable diversitat? Els concilis celebrats al llarg dels quatre segles següents no ho van poder aclarir . Van arribar a conclusions contraposades, ningú no arribava a presentar arguments definitius en un sentit o l'altre. Les discussions interminables dels teòlegs van portar a confondre els cristians d'a peu sobre els misteris de la Religió. Una de les conseqüències va ser el Gran Cisma d'Orient.
Sempre van sortir noves qüestions: el Concili de Trento va deliberar sobre si els cargols eren carn o peix, important per saber si s'en podien menjar el divendres.
Ara res millor que recordar la frase de J.L. Borges : "La Teología es una rama de la literatura fantástica".
No hay comentarios:
Publicar un comentario