ORIGINAL CLOTHING

                            

            

Un dandi (de l'anglès dandy)  és un arquetip de persona molt refinada en el vestir, amb grans coneixements de moda, provinent de l'alta burgesia  amb una forta personalitat i posseïdora de nous valors com la sobrietat o l'ús de els avenços portats per la Revolució Industrial, que acabaria convertint-se en un referent per a la seva època.
   El corrent associat al dandi es denomina «dandisme», sense estar clar l'origen de la paraula ni si la seua procedència va ser més literària que real o a l'inrevés,  però va néixer a la societat anglesa i francesa de finals del segle XVIII. Amb posterioritat s'aniria expandint a altres nacions portada per persones que havien residit a Londres i a París. El dandisme va esdevenir un referent per a la moda masculina, per als valors i per als costums de les societats europees molt agitades per les diferents revolucions esdevingudes entre els segles XVIII, XIX i principis del XX. Aquest corrent va ser contestatari amb la societat de la seva època i amb moviments com el romanticisme del que pretenia separar-se.  Encara que fracassats vitalment, els seguidors del dandisme contribuiren a crear la moda masculina actual, així com el concepte de celebritat, el de drets d'imatge i el de tribu urbana.
El primer dandi, George Bryan Brummel (1778-1840), es canviava fins a cinc vegades al dia d'abillament, netejava les seves botes amb escuma de xampany i arribava premeditadament tard a les festes, per "fer-se desitjar".
 D'origen burgès, els dandis dedicaven hores al seu arranjament personal, menyspreaven qualsevol ocupació remunerada i tenien una llengua mordaç, plena de sarcasme i pedanteria, que els convertia en una perillosa companyia i la majoria d'ells els conduïa a destinacions tràgics i solitaris.
 L'últim dels membres d'aquest atípic moviment va ser, segons el parer d'Álvarez-Quiñones, Eduard VIII, l'home que renunciara al tron d'Anglaterra per casar-se amb una divorciada nord-americana i que moriria en una època tan poc sofisticada com la del "hippisme" , quan el dandisme ja portava 40 anys sepultat.