DESCOBRIMENT

La vaca cega

Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,el vailet va buidar-li un ull, i en l’altrese li ha posat un tel: 
la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no, ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
i baixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines i se’n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

 Aquest és el poema que va escriure Joan Maragall però la primera vegada que el vaig llegir  va ser en castellà en un llibre de poesies titulat "Cordialidades". Molts anys després em vaig assabentar en quina llengua havia estat escrit i vaig poder llegir l'original que sempre és millor. 

 I per acabar com el poema és trist un acudit. Una persona li pregunta a una altra : Quin nom rep el que sap dos idiomes. Contestació : bilingüe. I el que en sap tres : trilingüe . I el que només en sap un : anglés.