SALVEM L'EL·LIPSI !

 Una el·lipsi cinematogràfica és una tècnica narrativa que consisteix en alterar la continuïtat temporal per permetre avançar la història en funció de les necessitats del guió. L'el·lipsi es pot resoldre en el 
en el muntatge amb una fosa a negre, un encadenat, una cortineta o qualsevol tipus de transició, o es pot fer més evident si el salt temporal implica més que uns minuts o hores, per exemple amb un 
pla que mostre com canvia el paisatge a través d'una finestra, com passen  les fulles d'un calendari o com es succeeixen les portades d'un diari.
 Les el·lipsis serveixen per a fer desaparèixer espais i temps febles o inútils en l'acció.  Els plans curts permeten, no només mostrar amb detallisme expressiu els actors, sinó també desfer-se de gran part de l'espai, ja que seria irrellevant i innecessari per a la narració del 
film. També per raons de temps de la pel·lícula, per ajustar la durada del metratge. 
  En els darrers temps els directors cinematogràfics sembla que s'hagen oblidat d'aquest recurs narratiu perquè per a contar-nos una història necessiten, en la majoria dels casos, dues hores i mitja de pel·lícula mentre que si l'hagueren utilitzat els espectadors estarien més atents sense remoure's en la butaca i tampoc mirarien el mòbil per saber quan falta per acabar-se. També caldria que recordaren que, en moltes ocasions, suggerir és millor que mostrar.
 La meua modesta proposició es constituir una Plataforma a favor 
de l'el·lipsi tant la temporal com les d'altres tipus.