Datos personales

Mi foto
Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.

lunes, 13 de octubre de 2014

DE LA MASSA AL CORREU (ELECTRÒNIC)

Raymond Samuel Tomlison, sovint anomenat Ray Tomlison, és un enginyer electrònic, considerat un dels pares del correu electrònic.
Va néixer el 1941 a la ciutat d'Amsterdam, població situada a l'estat nord-americà de Nova York. Va estudiar enginyeria elèctrica a l'Institut Politècnic Rensselaer, on col·laborà en un programa realitzat per l'empresa IBM, i es llicencià el 1963.
Posteriorment entrà a treballar a l'Institut Tecnològic de Massachussets (MIT), on continuà els seus treballs sobre enginyeria elèctrica. El 1967 entrà a treballar a la companyia Bolt Beranek and Newman (BBN), on amb el seu equip col·laborador desenvoluparen el sistema operatiu TENEX, incloent la xarxa informàtica ARPANET i el protocol TELNET. Així mateix també va desenvolupar  un programa anomenat "SNDMSG" per enviar missatges entre les diferents terminals d'un mateix ordinador.
 Al setembre de 1971, quan la BBN ja estava connectada a la xarxa ARPANET, Tomlison va adaptar el programa "SNDMSG" per tal d'enviar missatges entre diferents usuaris connectats a una xarxa més àmplia, però sense que siguen coneguts (el que avui en dia es coneix com a correu electrònic o e-mail). Fou en aquell moment quan se li va ocórrer utilitzar el símbol arrova (@), un mètode que permetia separar el nom de l'usuari i del servidor.

 El signe @ és un símbol tipogràfic que va néixer per a representar una unitat de massa (l'arrova) i que ha acabat tenint altres usos.
Al l'època medieval era utilitzada pels copistes per a formar la preposició llatina ad ("fins a"), unint les lletres "a" i la "d" tancant la primera en un cercle; malgrat això, amb el temps, aquest símbol va deixar d’utilitzar-se excepte en l'àmbit anglosaxó, on es va acabar identificant amb la preposició at ("a"), i per aquest motiu al segle XIX es va integrar als teclats en inventar-se la màquina d'escriure. Al començament del segle XX, a més, s'havia utilitzat  com a símbol de l'àrea en documents de matemàtiques i enginyeria.  Modernament ha passat a representar, des de l'anglès, el símbol d'accés d'adreça d'Internet (en anglès at). Com hem comentat abans l'ús a la programació va començar l'any 1971 quan l'informàtic Ray Tomlison va necessitar algun símbol per a situar on es trobava un usuari, i va triar aquest perquè "segur que no formava part de cap nom propi".




No hay comentarios:

Publicar un comentario