Anit vaig escoltar la remor
i em vaig dir, de goig exultant
al capdavall l'anhelada pluja,
però només va ser un assaig
i ni arribà a general.
Mentre en altres contrades
els rius se n'eixen de mare
i han d'alleujar els pantans
ací el Xúquer més esquifit,
i les preses sense omplir.
La sequera s'ha ensenyorit
d'aquest dissortat país
on només hi persevera
i d'una forma perversa
el vent,
brufolant de nit i dia ,
sense oferir-nos
cap treva
secant el sec
que ja hi era.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
com la cançó de Raimon "Al meu país la pluja no sap ploure:
ResponderEliminaro plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.".... bonic poema Rosa