Segons el diccionari etimològic de Joan Coromines:
El mot [cavaller] pren aviat ample desenvolupament semàntic p. ex. pot significar 'superior, lliure': D'ací l'ús, vivíssim en tots els pobles Dellà Xúquer, de les aigües cavalleres  : les que flueixen lliurement, en fonts, sense mines, aixetes ni canalització': «en este terme no hi ha cap font que ixca cavallera» (totes provenen del sistema de reg), L'Énova; «quan ha plogut molt, la font pot vindre cavallera», Bufali; per la frase «allí eixia una fonteta cavallera» explicada «que no la trau el motor», a Barxeta, es veu clar el matís originari de 'no servil, lliure'...

 Parlant d'aquest tema no puc estar-me'n de compartir amb vosaltres un poema de l'amic Josep Lozano que m'ha emocionat perquè parla , i molt bé, de coses que es perdran molt aviat com les llàgrimes en el reg...  

Aigua

Nunci diàfan de verdor, 
per les séquies i filloles 
o els braçals de la Ribera, 
tot fluint a cor què vols, 
fecundant els fraus i els solcs 
o acabant a l'Albufera, 
remorosa o riallera, 
clara sement de llecor, 
corre l'aigua cavallera.