TOT ES MOU

 En geologia, la deriva dels continents és una teoria segons la qual els continents es mouen els uns respecte dels altres. La forma moderna d'aquesta teoria va ser introduïda el 1912 per Alfred Wegener, però no va ser completament explicada fins a la formulació de la teoria de la tectònica de plaques, cap als anys 60 del segle XX; perquè no són els continents els que es mouen sinó les plaques de les que formen part.
 L'escorça terrestre (la part més externa del planeta) tot i que de roca sòlida es troba fragmentada en trossos que denominem plaques . Aquestes plaques estan surant sobre la següent capa del planeta que rep el nom de mantell , composta per roca fosa, sobre aquesta es mouen les plaques. Este moviment és molt lent i no ens resulta perceptible, però porta passant milions d'anys i suposem qua seguirà així uns quants més. Degut a açò l'aparença de la Terra ha anat canviant amb el temps . 
 Es pensa que fa 225 milions d'anys , tota la Terra emergida estava unida en un únic continent  denominat Pangea . Aquest es va anar dividint , algunes parts se han unit a altres...i potser en un futur tornen totes a unir-se de nou en una composició diferent.
 Amb independència d'aquesta visió a llarg termini, a curt termini tenim clares evidències. Per exemple sabem que el continent americà se separa d'Europa i Àfrica a raó d'alguns centímetres a l'any.      
 Si fa uns segles Galileo hagué de retractar-se per afirmar que la Terra girava al voltant del Sol(E pur si muove!), com hauria reaccionat el Tribunal de la Santa? Inquisició front a la declaració de què tampoc els continents estan quiets i ja sabem que a l'Església Catòlica (i a ltres religions) el que més els plau és...l'immobilisme.