EL NOM DELS TEXANS

 El denim és un teixit emprat en la confecció de roba de treball. Encara que no hi ha unanimitat sobre l'origen, diversos estudis assenyalen que va sorgir a Europa, a l'edat mitjana. Però aquests antecedents es difuminen fins que al segle XVII es troba a la ciutat francesa de Nîmes un centre industrial tèxtil basat en el cotó, que va donar nom al denim o teixit de Nîmes. Aquest va començar a fer-se popular per la seva resistència, ja que era emprat en els seus començaments per a la realització de veles de vaixell i tendes de campanya, de tendals i lones.
 El 1853 Levi Strauss, un comerciant jueu de San Francisco va pensar a utilitzar les lones que s'empraven en la fabricació de tendes de campanya per fer roba de treball per als miners, una roba que resistira la vida a la intempèrie i el pes del mineral trobat a les butxaques.  Aquests pantalons van ser rematats amb reforços de coure  i eren tots del color marró usat per fer les tendes i sense butxaques posteriors.
 Poc després els genovesos es van encarregar de tenyir la tela amb un altre pigment blau, menys car i més abundant, extractat d'una lleguminosa colorant procedent de Java i de l'Índia que finalment va ser patentat el 1873 per Strauss amb el seu nom. El primer blue jeans de la història feia la seua aparició.   El nom d'aquesta roba procedeix de blue (blau) i jeans que és la pronunciació anglesa del nom francés  de la ciutat de Gènova que s'escriu en aquesta llengua Gènes.