Datos personales

Mi foto
Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.

martes, 18 de febrero de 2014

BENEFACTOR IGNORAT


 Alva Fisher era un enginyer  oriünd dels Estat Units. Va nàixer a 1862 i va morir a 1947. Va inventar la llavadora a 1901 però no fou fou fins 1910 que la patentà. De manera progressiva va anar perfeccionant aquesta màquina i va aconseguir , mitjançant un complex sistema de canvis, que el tambor de la rentadora fóra alternant , a mesura que llavava, el seu sentit de gir. Amb això assolia que la roba eixira més neta encara. Gràcies a aquestos primers models , avui en dia, hem arribat a tenir les rentadores modernes programables. Programes que compleixen diferents funcions, segons els requeriments dels usuaries.    
 D’igual manera,  Fisher va aconseguir  desenvolupar una porta la qual incorporava el famós ull de bou. Amb açò s’evitava que l’aigua que es trobava a l’interior del tambor  esquitxara  cap afora provocant curtcircuits.
La massificació de la rentadora va tenir lloc anys després, quan l’electricitat es va transformar en un servei d’ús comú i la producció en massa d’electrodomèstics va inundar el planeta.
 Als anys seixanta del segle passat aquestos començaren arribar al nostre país. Recorde que la primera llavadora que vàrem tenir a casa era de la marca Bru i venia en una caixa de fusta que em va servir per a fer-me una espècie de caseta, un poc menuda això sí però hi cabia una taula i una cadira...menudes no cal dir.  
 Estareu d’acord amb mi que aquest inventor es mereix tota mena d’homenatges.  Per la meua part aquest poema...  


SALVE, ALVA!

Panegírics, poesies i flors
tot açò se t'hauria d'ofrenar
fins i tot carrers i places 
dedicades al teu nom
com un acte de justícia
a l'ignot benefactor
de tota la humanitat, 
(almenys l'occidental).
Ens vares emancipar
perquè ens concedires
una cosa molt preuada.
Un temps de gràcia
per poder-lo dedicar
al que més ens agradava
i no haver-nos-en d'anar 
sense llavar la bugada. 







 

















Lucy Isabel De Los Reyes Tovar

No hay comentarios:

Publicar un comentario