Per la finestra
veig un cel gris
color panxa d'ase
igual que l'ànim
que em sura dintre
i també de la gent
del meu voltant.
Mullat de covardia
impregnat de paüra
que ens impedeix
moure'ns i dir
ja n'hi ha prou!.
Tanmateix sembla
que la renúncia
és l'única divisa
que ens uneix a tots.
I així, plegats,arribarem
a la vora d'un penya-segat
esperant que ens ordenen
fer un pas al front.
Quina llàstima constatar
que nosaltres sí que som
i com! d'aquest món.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
trist i colpidor poema, els ànims de vegades ens engoleixen
ResponderEliminar