UNA QUARTA LLEI

La paraula "robot" ve del vocable txec robota, "servitud", "treball forçat" o "esclavitud", especialment els anomenats "treballadors llogats" que van viure en l'Imperi Austrohongarès fins a 1848.
   El terme va ser utilitzat per primer cop amb el sentit actual per Karel Čapek a la seva obra teatral Robots Universals de Rossum escrita en col·laboració amb el seu germà Josef el 1920 i interpretada per primer cop el 1921. A l'obra denominava d'aquesta manera uns androides. Encara que els robots de Čapek eren humans artificials orgànics, avui dia el mot "robot" es fa servir per a tota mena de mecanisme automatitzat, no necessàriament amb forma humana.
 Un robot pot tenir característiques físiques o funcionals similars a les dels humans, en aquest cas tècnicament es parla de robots humanoides mentre que a la ciència-ficció és més comú el terme androide. 

Les tres lleis de la robòtica van ser escrites per Isaac Asimov, un escriptor rus de ciència-ficció. Tots els robots dels seus relats i novel·les estan dissenyats per a complir-les. Apareixen per primera vegada al relat "Runaround", del 1942, recollit dins del llibre "Jo, robot".

Les lleis diuen així:

Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà pateisca mal.
Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
  Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entre en conflicte amb la primera o la segona llei.

  De la substitució dels humans en la feina pels robots Asimov no va escriure res...Potser caldria una quarta llei que aclarira el tema.