A Itàlia hi ha dos sorpassi tòpics: un polític i l'altre cinematogràfic. El primer ha convertit una paraula italiana a un terme darrerament arxiconegut a Espanya, arran del possible avançament de la coalició Podem-IU no al PSOE sinó al PP, és a dir, per guanyar les eleccions del 26J.
Ja molt s'ha dit i escrit sobre la filiació del vocable: abans de les eleccions generals de 1976 es respirava a Itàlia un clima de sorpasso per part del PCI (Partit Comunista Italià) a la DC (Democràcia Cristiana). Fins al punt que els sondejos realitzats a la vigília preveien la victòria comunista (com a mostra, el de l'Espresso: 34,5% al PCI, 27,6% a la DC). La vesprada de l'escrutini, fins i tot el presentador del programa especial de la RAI va anunciar el sorpasso però s'havia equivocat, doncs certament el PCI va aconseguir el seu màxim històric (34,4%), però, la DC va arribar al 38,7%.
Pel que fa al cinematogràfic Il sorpasso és el títol de l'enorme pel·lícula que Dino Risi va realitzar en 1962, amb Gassman i Trintignant a bord d'aquell descapotable Lancia B24, d'estrident clàxon politò, i que amb els anys arribaria a simbolitzar el brillant període del miracle econòmic i la millor "commedia all'italiana".
A Espanya la pel·lícula es va traduir com l'Escapada que no té res a veure amb el títol original perquè "sorpasso"és avançament (adelantamiento en castellà).
No hay comentarios:
Publicar un comentario