Per descriure la vida humana
la més poderosa i completa metàfora és la del viatge a través del mar. Vela, vaixell mai prou fort per solcar la immensitat aterridora i convincent de l'oceà, el perill constant de tempestes, el risc de naufragis, la confiança en les pròpies habilitats per completar la travessa.
En Moby Dick, la gran novel·la americana d'Herman Melville (1819-1891) publicada el 1851, el viatge cap al mar és una metàfora de la vida i la mort, i va més enllà, convertint sermó religiós, èpica, mística, turment, l'anhel de l'infinit en literatura.
La força del llibre, les riqueses de l'al·legoria, el poder evocador de l'eterna història de la lluita entre l'home i el mal, entre el capità Ahab i la balena gegant, Moby Dick és un clàssic entre els clàssics.
És un llibre difícil, llarg, ple de digressions , explicacions científiques, biològiques, teològiques i filosòfiques com la caça i la navegació.
Abans de les paraules d'obertura el famós Digueu-me Ishmael
(Call me Ishmael en la versió original) hi ha un capítol sencer de la novel·la en el qual es recullen desenes de cites sobre les balenes, des de la Bíblia fins a Shakespeare, del Paradís perdut, per descomptat, al Leviatan de Hobbes, des d'Edmund Burke a Thomas Jefferson, a les cançons marineres.
Cesare Pavese, autor de la traducció a l'italià, convida el lector a no deixar-se intimidar per la seva grandària i fer front a la novel·la en la seua totalitat, sense saltar-se res; perquè tant se val que salpes d'un port grec o de Nantucket sempre has de pregar que el camí siga llarg. Això sí ple d'aventures, ple de coneixences.
No hay comentarios:
Publicar un comentario