TELA I COLOR

 El denim, o teixit texà, és un teixit de cotó espès i fort, amb lligament de sarja, que s'utilitza, especialment, en la confecció de roba de treball, pantalons texans, certes peces d'uniforme, etc.
 Encara que no hi ha unanimitat sobre l'origen, diversos estudis assenyalen que va sorgir a Europa, a l'edat mitjana. Però aquests antecedents es difuminen fins que al segle XVII es troba a la ciutat occitana de Nimes un centre industrial tèxtil basat en el cotó, que en francès donà nom al denim, corrupció de (sarge) de Nîmes.  El nom denim passà a l'anglès en el marc de l'elaboració dels texans, i sembla que és mitjançant l'anglès que aquesta denominació ha anat implantant-se en altres llengües.

         

 El 1853 Levi Strauss, comerciant de San Francisco va pensar a utilitzar les lones que s'usaven en la fabricació de tendes de campanya per a fer roba de treball per als miners, una roba que resistís la vida a la intempèrie i el pes del mineral trobat a les butxaques. Aquests pantalons van ser rematats amb reforços de coure, eren tots del color marró usat per fer les tendes i sense butxaques posteriors.
    Poc després els genovesos es van encarregar de tenyir la tela amb un altre pigment blau, menys car i més abundant, l'indi extractat d'una lleguminosa colorant procedent de Java i de l'Índia que finalment fou patentat el 1873 per Strauss amb el seu nom. El 1880 el químic Adolf von Baeyer obtingué un colorant blau des de l'àcid antranílic, i els pigments d'origen biològic foren abandonats.
  El nom d'aquest pigment arribà als EUA sota la denominació francesa de bleu de Gênes ('blau de Gènova'); en una mena d'adaptació fonètica, el nom s'hi deformà en blue jeans, que acabarà donant nom als texans en anglès.