Datos personales

Mi foto
Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.

jueves, 28 de abril de 2016

IL POMERIGGIO È GRIGIO





      
     












Cerco un po' d'Africa in giardino, 
tra l'oleandro e il baobab, 
come facevo da bambino, 
ma qui c'è gente, non si può più, 
stanno innaffiando le tue rose,

non c'è il leone, chissà dov'è. 

  Baladre florit                      
    Resultado de imagen de Rosa
    Sens dubte molts recordareu l'última estrofa de la cançó Azzurro que va popularitzar Adriano Celentano fa uns quants anys (no cal contar-los). Nosaltres no hem d'anar a Àfrica per a trobar baladre però sí per a veure el baobab que també trobarem a la literatura, concretament en El petit príncep , l'obra d'Antoine de Saint-exupéry.
     Avui la vesprada no és blava sinó  grisenca i no hem
    de regar les roses perquè la pluja ja s'ha encarregat de fer-ho, pel que fa al lleó si no hi és millor que millor. 
                                                                               


No hay comentarios:

Publicar un comentario