Tots els dies
passege
per imperatiu
facultatiu
i com no tinc
companyia
em vénen a la ment
aquestos versos
de l'anomenat
ni més
ni menys
per Cervantes
com fénix dels
enginys :
"A mis soledades voy
de mis soledades vengo,
porque para andar conmigo
me bastan los pensamientos."
A vegades,
fins i tot,
me'n sobren.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario