Hesíode és un escriptor grec a qui se sol datar en el segle vuitè abans
de Crist. En el seu poema “Teogonia” explica l’origen del món i (cosa que ve a
ser igual en la línia del pensament mític que el caracteritza) dels déus.
El món és fruit de l’ordenació
de Zeus després de vèncer els Titans i proclamar-se sobirà del cel. I com
sempre que hi ha un dalt i hi ha un davall. Si el cel hi és amunt, l’infern ha
de ser dessota. Si hi ha un amo dalt, davall n’hi ha un altre. En aquest cas va
ser Hades qui va obtenir el domini sobre el món soterrani. O siga que l’infern
era la casa d’Hades i com tota casa com cal el guardià ha de ser un gos. Però,
és clar, no un animal qualsevol, ha de ser un ca monstruós. Cèrber, així es
deia la criatureta, vigilava les portes de l’infern impedint que entraren els
vius i se n’eixiren els morts.
Hesíode el descriu amb cinquanta caps, tanmateix per
a major comoditat de les arts plàstiques li les van rebaixar a tres i els tres
caps de Cèrber són de domini públic.
El poeta llatí Ovidi cita els
seus tres terribles lladrucs i el seu compatriota Virgili les seues tres
horripilants goles. I és precisament el poeta de Màntua qui acompanyà un poeta
florentí en la seua davallada a l’infern on, com no!, troben el guardià de
l’Hades. Dant li confereix característiques humanes per agreujar la índole
satànica d’aquest.
Euristeu, rei de Micenes, ordenà a Hèrcules els seus famosos treballs .
L’últim fou lluitar contra Cèrber i portar-li’l. Una vegada complit l’encàrrec,
el rei l’obligà a tornar-lo al lloc d’on l’havia dut. Llegenda que ens informa
tant del valor i força de l’heroi com del poc trellat del sobirà.
Fa ja temps que els periodistes
esportius acostumaven a denominar com Cèrber, o Cancerbero en castellà, el
porter d’un equip de futbol. Afortunadament aquesta moda tan pedant ha passat a
l’oblit tot i que alguns, inassequibles al desànim, continuen l’habitud.
No hay comentarios:
Publicar un comentario