Es denomina “incubació” d’una
malaltia al període que transcorre entre el moment en què es pateix el contagi
– per aquesta raó el terme s’aplica, sobretot, a les infeccions- i aquell en
que es manifesten els primers símptomes d’aquesta. Tanmateix la paraula
“incubació” té un origen molt anterior
al coneixement de les malalties infeccioses ; es remunta a la Grècia
clàssica, uns quants segles abans de la nostra Era, i significa “somni en el
temple”.
Els sacerdots d’Esculapi , déu
de la Medicina, li van erigir temples per tota Grècia. Allí es veneraven les
serps sagrades, símbol de la deïtat. Encara avui l’emblema de metges i
farmacèutics es troben presidits per una serp : en el primer s’enrotlla al
voltant d’un bastó i en el segon ho fa sobre el peu d’una copa.
D’aquells temples el més famós era el d’Epidaure , a on acudien en
pelegrinatge malalts dels llocs més recòndits. Els edificis dedicats al déu
metge s’alçaven en llocs semblants als que nosaltres coneguem com balnearis.
Els malalts arribats fins la
porta del temple havien de passar per un minuciós interrogatori i reconeixement
pels sacerdots.
Una vegada purificats els
malalts eren admesos a l’interior del temple. En ell passaven la nit arraulits
davall l’estàtua del déu i durant el son (incubació) la deïtat els guariria o,
almenys, els revelaria els mitjans per tal d’assolir el guariment del seu mal.
Com podeu comprovar la història
de les paraules és una font inesgotable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario