Dins l'escola estructuralista i influït pel pensament de Saussure i dels formalistes, és un dels grans referents de la teoria de la literatura moderna. La seva aportació més coneguda és l'anomenada "mort de l'autor", formulada en un article de 1967 anomenat precisament així: La mort de l'autor.
Es tracta d'una reacció davant la crítica tradicional, massa preocupada per l'autor real del text i, per tant, obsessionada per la biografia de l'escriptor. Barthes proposa oblidar-se'n i centrar-se no en allò que l'autor real ha volgut dir, sinó en allò que el lector rep, allò que interpreta. Així, la mort de l'autor es pagaria amb el naixement del lector.
En 1978 l’editorial Kairós va publicar un llibre titulat en castellà (també en versió original) “Roland Barthes por Roland Barthes” una espècie d’autobiografia que he trobat, després de molt de temps, en canviar-me de casa i començar a ordenar els volums. No vaig fer cap anotació però sí que vaig subratllar algunes frases que em cridaren l’atenció i que , segons el meu parer, continuen sent interessants ara. Per aquesta raó vull compartir-les amb vosaltres.
“”Vostè és l’únic que no podrà veure’s mai només que en imatge, vostè mai no veu els seus ulls a no ser que estiguen embrutits per l’esguard que posen en un espill o en l’objectiu d’una càmara : tot i sobretot pel que fa al seu propi cos, vostè està condemnat a l’imaginari.”
“Els arbres són alfabets, deien els grecs. Entre tots els arbres- lletres, la palmera és el més bonic. De l’escriptura, profusa i clara com el sortidor de les seves palmes, posseeix l’efecte primordial : la caiguda.”
I per acabar : “No serveix de res dir ideologia dominant , doncs és un pleonasme : la ideologia no és altra cosa que la idea en tant que domina.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario