Datos personales

Mi foto
Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.

miércoles, 6 de abril de 2011

EL JOVE I EL PÈNDUL

Entre els assistents a la missa celebrada en la catedral de Pisa aquell diumenge de 1581, es trobava un jove de 17 anys. Era devotament religiós i no cal dubtar que intentava concentrar-se en les seves oracions; però el distreia un candeler que penjava del sostre. Hi havia corrent d’aire i el candeler oscil·lava d’un costat a l’altre.
 En el seu moviment de vaivé , unes vegades curt i altre llarg, el jove observà una cosa curiosa : el candeler pareixia batre temps iguals , fóra el vol curt o llarg. Què estrany!. Tothom hauria dit que havia de tardar més en recórrer l’arc més gran!.
  En aquest punt el jove s’havia oblidat completament de la missa. Els seus ulls es trobaven clavats en el candeler oscil·lant i els dits de la seva mà dreta palpaven el puny contrari. Mentre la música d’orgue surava al seu voltant, comptà el nombre de polsos: tants per aquesta oscil·lació , tants altres per a la següent. El nombre de polsos era sempre el mateix, independentment de què la oscil·lació fóra àmplia o curta. Què estrany!. Tothom hauria dit que havia de tardar més en recórrer l’arc més gran!.
  El nombre de polsos era sempre el mateix, independentment de què la oscil·lació fóra àmplia o curta. És a dir que el candeler tardava exactament igual en recórrer un arc menut que un gran.
 El jove no veia el moment de què la missa arribés a la fi. Quan acabà, va córrer a casa i lligà diferents peses en l’extrem de diverses cordes. Cronometrant les oscil·lacions comprovà que un pes suspès d’una corda llarga tardava més temps en anar i venir que un pes penjat d’una corda curta. No obstant, en estudiar cada pes per separat, comprovà que sempre tardava el mateix en una oscil·lació, 

fóra aquesta ampla o breu. Havia descobert el principi del pèndul!

Però havia aconseguit alguna cosa més : posar fil a l’agulla d’un problema que havia fet anar els savis de cap durant més de dos mil anys : el problema dels objectes en moviment.

 Us semblarà estrany que un jove de 17 anys es fixés en aquestos problemes però el misteri no és altre que el nom del jove : Galileo Galilei.       

No hay comentarios:

Publicar un comentario