Quan s'és jove no es volen saber de mitges tintes : tot és negre o blanc. La maduresa és l'edat dels matisos , totes les coses tene els seus pros i les seves contres. La joventut és el temps de l'acció, la maduresa de la reflexió.
Quan es tenen pocs anys es creu que la veritat s'ha de dir sempre, ploga, trone o neve; quan en tens uns quants, d'anys s'entén, te n'adones de què sempre els millors comentaris són els que has de callar.
Has d'utilitzar l'autocensura perquè si no podries iniciar discussions que no s'acabarien mai però, i ací entra la diferència de matís, quan siguen coses per les que no paga la pena enutjar-se, les que en valencià es diu "que no pugen un caragol buit". Si tenen importància ja és una altra qüestió, el que cal és saber distingir-les. N'hi algunes, no moltes en el meu cas, que són innegociables.
I per últim, però no l'últim, ets conscient de la diferència entre una persona sincera i una cínica. La primera diu la veritat encara que faça mal, la segona la diu perquè en fa.
Datos personales
- Rosa Peris Cabrera
- Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. No hi ha res comparable a seure's sota la seva ombra -ni viscosa ni escassa- amb bona companyia i elucubrar o romandre en silenci, tant se val. Sabent de qui véns, a qui vas i qui tens al costat. Gaudir d'un moment especial sense cap mena de temor perquè sents que al seu davall -com a Holly quan desdejunava a Tiffany's- no et pot passar res de dolent. Sóc dona i nascuda en secà. El meu arbre totèmic és el garrofer. Orgull cap, dignitat la que calga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario