FORMES DE DIR-HO

La metàfora és un dels recursos literaris més importants. Es basa en la identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector puga reconstruir un terme en llegir l'altre. És semblant a la comparació, però en aquesta apareixen tots dos termes i es diu el que tenen en comú, mentre que a la metàfora hi ha una substitució total entre paraules o expressions.
 Quan el poeta escriu :"Bollirà el mar com la cassola al forn" utilitza una comparació tanmateix l'expressió Llir entre cards és una metàfora.  
La metonímia és la identificació d'un terme amb el nom d'un altre no perquè s'assemblen formalmente sinó per una relació diversa basada en el veïnatge conceptual, és a dir, en la contigüitat. 
"Es va menjar el danone." És clar que no es va menjar la marca sencera però sí un iogurt.
 Algun lingüstes consideren la metonímia com una metàfora que no sap que ho és.
  Les metàfores impregnen la nostra llengua fins al punt que estem tan familiaritzats amb elles que oblidem que ho són. S'anomenem metàfores quotidianes perquè les podem trobar contínuament a la vida diària. Com les potes de la taula  o la boca del túnel. 

Quan un text es basa en una metàfora continuada, es parla d'al·legoria. Una metàfora culturalment acceptada és un símbol .
La Divina Comedia  és una al·legoria  i la creu el símbol del cristianisme.

 "Quizá la historia universal es la historia de una cuantas metáforas".  Jorge Luis Borges.